Gizeh
De Viquipèdia
.svg.html)
Gizeh és una ciutat d'Egipte, al oest del Caire. És capital de la governació de Gizeh. La ciutat amb els seus suburbis té més de cinc milions d'habitants, i està de fet unida al Caire.
La governació és molt gran ja que s'estén cap al desert al sud-oest. La superficie és de 85.153 km2 i la seua població és de 2.221.868 habitants (2006)[1].
[edita] Les piràmides i necròpolis de Gizeh
Amb el nom de Gizeh o Giza es coneix la zona on fa uns 4.600 anys, es van construir les tres grans piràmides de la dinastia IV. Gizeh forma part de la gran necròpoli de Memfis, que s'estenia al llarg de més de 40 quilòmetres i era coneguda durant l' Imperi Antic amb el nom genèric de Hernecher (la Necròpoli) o Imentet (Occident). Cadascuna de les tres grans piràmides tenia el seu propi nom, que designava també el cementiri que les envoltava. L'horitzó de Keops, Khefren és gran i Micerí és diví. Durant el regnat de Keops va anar quan l'altiplà de Gizeh arriba a la seva gran rellevància.
Existeixen altres tipus de sepultures a Gizeh, com mastabes i hipogeus, destinades a membres de la família regnant, alts dignataris o sacerdots.
Les piràmides que envoltaven les restes dels faraons formaven part d'amplis complexos funeraris, inclosos temples i altres tombes, entre elles piràmides menors. A l'est de la piràmide de Keops es van construir les denominades piràmides de les reines, que són tres petites piràmides de gairebé 50 metres de costat i 30 d'altura, per a servir de tomba a la seva mare Hetepheres i a les seves esposa Merytites i Henutsen. En l'any 1992 es va descobrir altra piràmide situada al sud-est de la Gran Piràmide, amb base quadrada de 23 metres de costat i poc més de 12 metres d'altura amb tan sols les restes de les tres primeres fileres de pedra. Ubicació: 29° 58′ 33″ N 31° 07′ 49″ E
[edita] Referències
- ↑ Central Agency for Public Mobilization and Statistics, Egypten novembre 2006. (anglès)
