Johannes Vermeer de Delft

De Viquipèdia

L'alcavota
Es creu que l'home de l'esquerra és en realitat Vermeer.

Johannes Vermeer o Jan Vermeer (Delft, 1632 - 15 de desembre de 1675) fou un pintor neerlandès especialitzat en interiors domèstics, retrats i vistes urbanes, considerat un dels més grans de tots els temps.

[edita] Diferents denominacions

A més de Johannes Vermeer, se'l coneix sota diversos altres noms: Jan Vermeer (Jan és el diminutiu de Johannes), Johannes van der Meer (en català: "Joan del Llac") o fins i tot, artísticament, Johannes Vermeer de Delft, per no confondre'l amb el coetani pintor paisatgista de Haarlem Jan Vermeer (1628-1691), menys famós.

[edita] Biografia

La data de naixement de Vermeer no es coneix. Només se sap que fou batejat el 31 d'octubre de 1632 a l'església nova de Delft. Son pare, Reynier Jansz, treballava com a teixidor, si bé des del 1631 combinà aquesta feina amb la d'hostaler i la de marxant d'art. La seva mare es deia Dingenum Baltens.

El 1652 mor el seu pare i Johannes es fa càrrec de la posada i del negoci d'art.

L'abril o maig del 1653 Vermeer es casà amb Catharina Bolnes, la mare de la qual, Maria Thins, provenia d'una rica família de Gouda i que s'oposà inicialment al matrimoni. Tot i així, la parella anà a viure a la casa de Thins (que s'havia separat del seu marit) a l'Oude Langendijk, un carrer de Delft. Vermeer era d'origen protestant, però es convertí al catolicisme, que era la confessió de la seva família política, després de casar-se.

El 1672 l'exèrcit francès envaeix Holanda i la crisi econòmica enfonsa el mercat holandès d'art. Tres anys més tard, el 1675, obté un préstec de 1.000 florins però morí a Delft el 15 de desembre d'aquell any, deixant onze fills i una família força empobrida.

La seva esposa Catharina es declara en fallida i després d'una llarga batalla legal, es veu obligada a vendre els quadres del seu marit per poder pagar els deutes^[1].

[edita] Formació

Va mantidre bones relacions amb pintors destacats com Cornelis Saftleven i Egbert van der Poel, tot i que no està clar de qui va ser aprenent. El caràcter històric de les seves primeres obres fa pensar que va viure a la casa d'un pintor d'escenes de la vida quotidiana, que era un motiu que en aquella època estava més de moda que no pas els retrats i els paisatges.

D'entre els possibles pintors que podrien haver estat els seus mestres, s'ha suposat que va aprendre de la mà de Leonaert Bramer (1596-1674), un conegut del seu pare, o de Carel Fabritius, que va morir el 1654 a causa d'una explosió que devasta gran part de Delft i les obres que aquest tenia emmagatzemades. El seu treball mostra, efectivament, una gran afinitat amb l'art de Fabritius, un deixeble de Rembrandt que es va instal·lar a Delft el 1650, però la seva relació no està del tot comprovada.

[edita] Oblit i redescoberta

Vermeer va ser mestre a l'escola de pintura de Delft des de l'any 1653 i, més tard, escollit degà (1662-1663). Va ser altament considerat en vida, tot i que, sembla ser, que no va gaudir d'una salut gaire bona. El seu nom, però, va ser pràcticament oblidat fins que el 1866, el crític d'art Thoré-Bürger va publicar un assaig atribuint-li 66 pintures (de les quals només 35 són atribuïdes directament a ell avui dia).

Tot i les poques referències contemporànies al seu art, es parla d'altres obres que s'haurien perdut, tot i que es creu que no en devien ser gaires, ja que Vermeer hauria estat un artista lent i meticulós i, probablement, com molts altres pintors holandesos de la època, hauria tingut alguna altra font d'ingressos. Un viatge a La Haia fet el 1672 per a autenticar algunes pintures suggereix que potser també podria haver estat marxant d'art, com el seu pare.

[edita] La seva obra

[edita] La temàtica

Signatura de Jan Vermeers

Després de la primerenca L'alcavota, la temàtica de les obres de Vermeer és exclusivament sobre escenes contemporànies. Feia servir un format més petit i una paleta de colors més freda, dominada per blaus, grocs i grisos. La major part de les obres que s'han conservat són d'una mateixa època i presenten aquestes característiques.

Generalment, pintava interiors domèstics, d'un estil molt similar:

• amb les parets sovint decorades amb minucioses reproduccions de quadres i mapes;
• amb una o dues figures il·luminades per una finestra emplaçada a l'esquerra, tot des d'un punt de vista que seria sempre, d'una manera gairebé obsessiva, el mateix.

Vermeer pintava amb la voluntat de deixar un estret marge cap a la varietat, prioritzant la recerca d'una espècie de perfecció espiritual. També es pot endevinar un "murri" missatge, no exempt d'ironia i de "picades d'ullet" cap a l'espectador. Aconsegueix que totes les obres tinguin un marcat aire serialista.

Al llarg de la seva obra n'apareixen totes les classes socials:

• de vegades és una simple cosidora;
• d'altres, dames que llueixen l'esplendor i el luxe de l'alta societat;
• en alguns casos els escollits són mercaders.

Mostra un sorprenent interès pels científics, en un evident desig de testimoniar el moment que li va tocar viure, en plena apoteosi humanista però sense oblidar tampoc les referències religioses, que hi apareixen espargides una mica per a tot arreu.

[edita] La tècnica

Noia llegint una carta davant una finestra

Totes aquestes representacions d'activitats mundanes arriben a l'espectador a través d'un sentit de l'equilibri composicional serè i un ordre espacial sever, unificats per una llum nacrada que les imbueix d'una poètica atemporalitat (com per exemple: Noia llegint una carta davant una finestra).

Aquestes qualitats de les seves teles ha estat sempre el que han fascinat més a crítics i afeccionats. Però també ha estat vista, segons David Hockney, entre d'altres, com a un exemple del possible ús de la càmera obscura^[2], i d'una primitiva lent que l'hauria ajudat a aconseguir l'evident i constant efecte d'halo. Aquests efectes es fan especialment evidents a la Dama dreta davant del virginal (Royal Collection, Londres). L'interès de Vermeer per l'òptica és fa evident a aquesta tela, al reflex que molt acuradament està representat a la tapa del virginal.

[edita] Influència d'altres pintors

La principal va ser la de Carel Fabritius, el qual va passar molts anys a la ciutat de Delft. La principal influencia de Fabritius es troba, més que en cap altra cosa, en les idees i el gust que Vermeer tenia sobre la perspectiva i la seva tendència a retratar temes del la vida quotidiana.

El pintor italià Caravaggio (1573- 1610) va influir indirectament en l'obra de Vermeer a través de les generacions anteriors de pintors holandesos que admiraven l'obra del pintor italià.

També cal considerar a Leonart Bramer, un altre pintor de Delft, testimoni en el seu matrimoni. I se significatiu que Vermeer comprés una tela del pintor Dirck van Baburen, la qual apareix penjada a la paret en dues de les escenes que va pintar.

[edita] Cronologia de les obres

És molt complicat fer una cronologia acurada de l'obra de Vermeer, car només tres de les seves pintures estan datades:

• L'alcavota (Gemäldegalerie, Dresden), del 1656).
• L'astrònom (col·lecció privada 1668).
• El geògraf (Städelsches, Frankfurt, 1669).

Hi han dues teles que són generalment acceptades com anteriors a L'alcavota. Ambdues són d'inspiració històrica, pintades amb una paleta més càlida i amb un format relativament més gran de la usada habitualment per Vermeer: Crist a la casa de Marta i Maria (National Gallery of Scotland, Edimburg) i Diana i les seves companyes (Maristshuis, La Haia). D'aquest període han estat també datats els dos únics paisatges que es conserven de Vermeer, Vista de Delft (Mauritsahuis, La Haia) i Un carrer de Delft (Rijksmuseum, La Haia).

N'hi unes poques que mostren una tècnica una mica més dura, essent considerades com els seus darrers treballs. En aquest període caldria situar:

• L'al·legoria de la fe (Metropolitan Museum, Nova York)
• La carta (Rijksmuseum, Amsterdam).

[edita] Llista d'obres

Avui en dia, tot i que només 16 pintures porten la seva firma, n'hi ha 35 que són clarament atribuïbles a Vermeer, ^[3] i dues que estan en discussió^[4]. La llista és la següent:

Núm.	Quadre	Títol	Data	Mida. Material	Localització
1		Crist a la casa de Marta i Maria	1654 1655	160 × 142 cm Oli sobre tela	National Gallery of Scotland Edimburg
2		Santa Praxedis	1655	101,6 × 82,6 cm Oli sobre tela	Musée de la Chapelle de la Visitation Mònaco (Barbara Piasecka Johnson Collection)
3		Diana i les seves companyes	1655 1656	98,5 × 105 cm Oli sobre tela	Mauritshuis La Haia
4		L'alcavota	1656	143 × 130 cm Oli sobre tela	Gemäldegalerie Alte Meister Dresden
5		Una noia dormint	1657	87,6 × 76,5 cm Oli sobre tela	Metropolitan Museum of Art Nova York
6		Noia llegint una carta davant una finestra	1657	83 × 64,5 cm Oli sobre tela	Gemäldegalerie Alte Meister Dresden
7		El carreró	1657 1658	54,3 × 44 cm Oli sobre tela	Rijksmuseum Amsterdam
8		L'oficial i la noia que riu	1658	49,2 × 44,4 cm Oli sobre tela	Frick Collection Nova York
9		Cavaller i dama que beu	1658 1660	66,3 × 76,5 cm Oli sobre tela	Gemäldegalerie Berlín
10		La lletera	1658 1660	45,4 × 41 cm Oli sobre tela	Rijksmuseum Amsterdam
11		La noia amb la copa de vi	1659 1660	78 × 67,5 cm Oli sobre tela	Herzog Anton Ulrich-Museum Braunschweig
12		Vista de Delft	1660 1661	98,5 × 117,5 cm Oli sobre tela	Mauritshuis La Haia
13		Noia interrompuda a la classe de música	1660 1661	38,7 × 43,9 cm Oli sobre tela	Frick Collection Nova York
14		Dona vestida de blau	1662 1664	46,5 × 39 cm Oli sobre tela	Rijksmuseum Amsterdam
15		La lliçó de música o Cavaller i dona tocant el virginal	1662 1665	74,6 × 64,1 cm Oli sobre tela	Gemäldegalerie del Palau de Buckingham Londres
16		Dona sostenint unes balances	1662 1664	42,5 × 38 cm Oli sobre tela	National Gallery of Art Washington DC
17		Dona amb un llaüt prop d'una finestra	1664	51,4 × 45,7 cm Oli sobre tela	Metropolitan Museum of Art Nova York
18		Dona amb un collar de perles	1664	55 × 45 cm Oli sobre tela	Gemäldegalerie Berlín
19		Dona amb un gerro prop d'una finestra	1664 1665	45,7 × 40,6 cm Oli sobre tela	Metropolitan Museum of Art Nova York
20		La noia de la perla	1665	45 × 40 cm Oli sobre tela	Mauritshuis La Haia
21		El concert	1665 1666	69 × 63 cm Oli sobre tela	Isabella Stewart Gardner Museum Boston[5]
22		Dama escrivint una carta	1665 1670	45 × 39,9 cm Oli sobre tela	National Gallery of Art Washington D.C.
23		Retrat d'una dona jove	1666 1667	44,5 × 40 cm Oli sobre tela	Metropolitan Museum of Art Nova York
24		Dona amb una flauta	1666 1667	20 × 17,8 cm Oli sobre tela	National Gallery of Art Washington D.C.
25		Noia amb un barret vermell	1666 1667	23,2 × 18,1 cm Oli sobre fusta	National Gallery of Art Washington D.C.
26		Dama amb la seva donzella que porta una carta	1667 1668	89,5 × 78,1 cm Oli sobre tela	Frick Collection Nova York
27		L'astrònom	1668	50,8 × 46,3 cm Oli sobre tela	Louvre París
28		El geògraf	1668 1669	53 × 46,6 cm Oli sobre tela	Städelsches Kunstinstitut Frankfurt del Main
29		La carta d'amor	1669 1670	44 × 38,5 cm Oli sobre tela	Rijksmuseum Amsterdam
30		La puntaire	1669 1670	24,5 × 21 cm Oli sobre tela (posta sobre fusta)	Louvre París
31	Fitxer:DublínVermeer.jpg	Dama escrivint una carta i la seva donzella	1670	71 × 59 cm Oli sobre tela	National Gallery of Ireland Dublín
32		Dona jove asseguda davant del virginal	1670	25,5 × 20 cm Oli sobre tela	Sammlung Wynn Las Vegas
33		Alegoria de la fe	1671 1674	114,3 × 88,9 cm Oli sobre tela	Metropolitan Museum of Art Nova York
34		La guitarrista	1672	53 × 46,3 cm Oli sobre tela	Kenwood House Londres
35		L'art de la pintura o Alegoria de l'art de la pintura	1673	130 × 110 cm Oli sobre tela	Kunsthistorisches Museum Viena
36		Dama dreta davant el virginal	1673 1675	51,7 × 45,2 cm Oli sobre tela	The National Gallery Londres
37		Dama asseguda davant el virginal	1673 1675	51,5 × 45,5 cm Oli sobre tela	The National Gallery Londres

[edita] Repercussió en altres àmbits

• Tota una seqüència del llibre A la recerca del temps perdut de Marcel Proust gira al voltant del quadre Vista de Delft.
• El llibre i la pel·lícula La noia interrompuda pren el títol de la tela Noia interrompuda a la classe de música
• El llibre de l'escriptora Tracy Chevalier, i la pel·lícula La noia de la perla estan inspirats pel quadre del mateix títol i presenta una ficció al voltant de la vida de Vermeer i la seva possible relació amb la model.
• El llibre Girl in Hyacinth Blue està inspirada pel quadre del mateix nom i el 2003 es feu un telefilm basat en el llibre.
• Els bombons holandesos de xocolata amb licor holandès Vermeer foren inspirats i anomenats com Vermeer i els envoltoris tenen una imatge impresa de La noia de la perla.
• El pintor català Salvador Dalí, gran admirador seu, pintà el seu Fantasma de Vermeer de Delft que pot esser usat com a taula (1934).
• El 2003, la novela infantil Perseguint Vermeer de Blue Balliett descriu el robatori de Un dama escrivint una carta i empra la resta de quadres de Vermeer com a base de la trama.
• El compositor holandès Louis Andriessen es basà en Vermeer per escriure la seva òpera Writing to Vermeer (1997-98), amb llibret del cineasta Peter Greenaway.

[edita] Notes

1. ↑ Vermeer. Grandes Maestros de la Pintura. Ed. Altaya. Pàg. 5.
2. ↑ Anàlisi sobre el possible ús de la càmera obscura
3. ↑ Existeix una primera llista ja de 66 pintures elaborada pel crític d'art i redescobridor de Vermeer, Thoré-Bürger
4. ↑ La pintura núm. 2 de la llista, Santa Praxidis, i la núm. 24, Dona amb una flauta
5. ↑ Robat la nit del 18 de març, del 1990

[edita] Enllaços externs

• Web sobre la pel·lícula basada en un quadre de Vermeer.
• Vermeer Delft Centre: Un centre multimedia que gira al voltant del món de Vermeer.)
• Essential Vermeer: llarg recorregut a través del seu art i la seva possible vida.
• Web molt completa sobre Vermeer.
• Web on són comentats tots els quadres de Vermeer
• Sobre l'art de Vermeer.
• Van Meegeren

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Johannes Vermeer de Delft