Viquipèdia

De Viquipèdia

Aquest article tracta sobre Viquipèdia en general. Per a la versió en català, vegeu Viquipèdia en català.

Viquipèdia

Captura de pantalla de la Viquipèdia en català.
URL	wikipedia.org
Eslògan	L'enciclopèdia lliure que tothom pot editar.
Rànquing Alexa	#8^[1]
Comercial?	No
Tipus de web	Enciclopèdia en línia
Llengües disponibles	236 llengües actives (en total 256)^[2]
Propietari	Fundació Wikimedia
Creat per	Jimmy Wales i Larry Sanger^[3]
Llançament	15 de gener del 2001
Estat actual	Treball perpetu en progrés.^[4]

La Viquipèdia (Wikipedia en anglès, manlleu del hawaià wikiwiki -pronunciat amb variació lliure /vikiviki/ o /wikiwiki/- que vol dir ràpid, i enciclopèdia) és una enciclopèdia lliure^[5] mantinguda per la Fundació Wikimedia, una organització sense ànim de lucre. Els més d'11 milions d'articles (dels quals 2,6 milions en anglès; 151.374 en català) han estat escrits col·laborativament per usuaris d'arreu del món, i la majoria dels seus articles poden ser editats per qualsevol persona que pugui accedir a la web.^[6] Va ser creada el gener del 2001 per Jimmy Wales i Larry Sanger,^[7] i actualment és l'obra de referència més gran i popular^[8]^[9]^[10] a Internet.^[1]

Les crítiques a la Viquipèdia es centren en què per sistema conté prejudicis i inconsistències^[11] i la seva política d'afavorir el consens per damunt dels credencials en el seu procés editorial.^[12] També se centren en la seva fiabilitat.^[13] Algunes altres crítiques se centren en la seva susceptibilitat al vandalisme o que s'hi afegeixi informació no verificada.^[14] Els treballs escolars defensen que el vandalisme normalment es treu ràpidament.^[15]^[16]

Jonathan Dee, del New York Times,^[17] i Andrew Lih, en el 5è Simposi Internacional sobre el Periodisme en Línia,^[18] han citat la importància de la Viquipèdia, no només com a referència enciclopèdica sinó també com a font de notícies actualitzada freqüentment.

Quan la revista Time va donar el premi "Persona de l'any 2006" a "You", va reconèixer l'èxit de la col·laboració en línia, va citar la Viquipèdia com un dels tres exemples dels serveis "Web 2.0", juntament amb el YouTube i MySpace.^[19]

La Viquipèdia en català o valencià fou la segona Viquipèdia a fundar-se, el març del 2001, després de l'anglesa. Actualment hi ha versions de la Viquipèdia en més de 250 llengües però només 236 estan actives, i el conjunt de Viquipèdies tenen més de 10.000.000 articles (abril 2008^[20]) i reben més de 50 milions de visites per dia (2005).

Actualment la Viquipèdia en català té 151.374 articles. La versió anglesa en tenia 2.477.634 durant el juliol del 2008.

[edita] Noms alternatius

Aquí hi ha una llista de tots els noms que té la Viquipèdia (Wikipedia) a les diferents llengües:

Bichipedia - sard
Biquipedia - aragonès
Uichipedia - aromanès
uikiPEdi,as - lojban
Uikuepitiu - cree
Uiquipedia - asturià
Vicipaedia - llatí
Vicipéid - irlandès
Vichipedie - fruilès
Vikipedėjė- samogitès
Vikipedio - esperanto
Vikipedi (en majúscules VİKİPEDİ) - turc
Vikipedija - lituà
Vikipēdija - letó
Vikipediya (en majúscules VİKİPEDİYA) - azerbaijanès, uzbek. azeri
Vikipeedia - estoni
Vikipeediä - võro
Viquipèdia - català
Vuiquipèdia - francoprovençal
Vitipetia - tahitià
Vükiped - volapük
WicipÆdia - anglosaxó
Wicipedia - galès
Wikanpodia - oromo
Wikiibíídiiya - navajo
Wikipédia - francès, portuguès, hongarès, eslovac, sundanès, javanès
Wikipedia - albanès, alemany, anglès, basc, baix saxó, bretó, castellà, cors, danès, feroès, filipí, finlandès, gaèlic escocès, gallec, holandès, ilokano, indonesi, interlingua, islandès, italià, luxemburguès, nauruà, noruec, polonès, romanès, sicilià, somalí, suec, suahili, való, xeienne, vietnamita
Wikipedija - bosnià, croat, lituà, maltès, serbocroat, eslovè
Wikipèdia - occità
Wîkipediä (en majúscules WİKİPEDİÄ) - tàrtar
Wikipedie - txec, nedersaksisch
Wikipedio - ido
Wîkîpediya - kurd
Wikipediya - zazaki
Wikipediyaa - wolof
Wikipedy - frisó
Wikipedya - cebuano
Wikipesija - tokipona
wIqIpe'DIya - klingon
Wikipediija - sami septentrional
Wikipēdija - letó
Wikipedije - kashubian
Wikipiɖia - ewe
Wikipidiya - quítxua
Wikkipedija - ripuarian
Βικιπαίδεια (Vikipaideia /vikiˈpɛðia/) - grec
Waikipaidja gòtic
ВИКИПЕДЇѬ (Vikipediia) antic eslau eclesiàstic
Википеди - (Vikipjedi) osset, txuvaix
Википедиja (Vikipedija) - macedoni, serbi
Википедия (Vikipiediya) - rus, kasakh
Википидийа/Vikipedija - txetxè
Вікіпедія (Vikipediya) - ucrainès
Вікіпэдыя (Vikipiedia) - bielorús
Уикипедия (Uikipediya) - búlgar, kirguís
ვიკიპედია (vikipedia) - georgià
Վիքիպեդիա (vik'ipedia) - armeni
ويكيبيديا (wīkībīdyā) - àrab
ویکیپدیا (wikipdya) - persa
ویـکـیـپـیـڈ یـا (wikipidya) - urdú
ܘܝܟܝܦܕܝܐ(wīkīpidyā) - arameu
ויקיפדיה (wikipdya) - hebreu
ויקיפעדיע (wikipedya) - jiddisch
ויקיפידיה(wikipidya) - ladí
วิกิพีเดีย (wikipidiya) - tailandès
વિકિપીડિયા (vikipīḍiyā) gujarati
ವಿಕಿಪೀಡಿಯ (vikipīḍiyā) - canarès
ވިކިޕީޑިއ - divehi
விக்கிபீடியா - tàmil
विकिपीडिया (vikipīḍiyā) - hindi, maratí, sànscrit
వికిపీడియా (vikipīḍiyā) - telugu
উইকিপিডিয়া (uikipiḍiyā) - bengalí, Bishnupriya Manipuri
വിക്കിപീഡിയ (vikkipīḍia) - malai
ဝိကိပိဒိယ (wīkīpidiya) - birmà
ᏫᎩᏇᏗᏯ (wigiquediya) - cherokee
ウィキペディア (uikipedeia) - japonès
위키백과 (wikibaekgwa) - coreà
ਵਿਕਿਪੀਡਿਆ (wikipīḍiā)- punjabi
维基百科 / Wéijībǎikē - xinès
維基百科 - cantonès
維基大典 - xinès clàssic

[edita] Programari i maquinari

Servidors de la Viquipèdia a Florida.

El funcionament de la Viquipèdia depèn de MediaWiki, un programari wiki lliure i de codi obert escrit en PHP i construït sobre la base de dades MySQL.^[21] El programari incorpora característiques de programació com macros, variables, un sistema de transclusió de plantilles, i redirecció d'URLs. MediWiki està llicenciat sota la Llicència Pública General de GNU i s'utilitza en tots els projectes de la fundació Wikimedia, a part d'altres projectes wiki. Originalment, la Viquipèdia s'executava en UseModWiki escrit en Perl per Clifford Adams (Fase I), que requeria inicialment CamelCase pels enllaços dels articles; el sistema actual de doble parèntesi fou incorporat després. La fase II va començar el gener del 2002, llavors la Viquipèdia es va executar en un sistema de wiki PHP amb una base de dades MySQL; aquest programari va ser creat per la Viquipèdia per Magnus Manske. Aquesta fase II es va modificar per incrementar el rendiment a causa de la demanda creixient. A la fase III, el juliol del 2002, la Viquipèdia va canviar al programari MediaWiki, escrit originalment per Lee Daniel Crocker.

La Viquipèdia funciona actualment gràcies a clústers de servidors de Linux (principalment Ubuntu^[22]^[23]), amb alguns OpenSolaris per ZFS. El febrer del 2008, hi havia 300 servidors a Florida, 26 a Amsterdam, 23 en servidors de Yahoo! a Seoul.^[24] La Viquipèdia utilitzava un sol servidor fins el 2004, quan es va ampliar el nombre de servidors. El gener del 2005, el projecte utilitzava 39 servidors dedicats de Florida.

La Viquipèdia rep entre 25.000 i 60.000 peticions per segon, depenent de cada hora del dia.^[25] Dos clústers més grans als Països Baixos i Corea actualment reben bona part del trànsit.

[edita] Referències

v • d • e

Referències i notes

↑ ^1,0 ^1,1 «Five-year Traffic Statistics for Wikipedia.org». Alexa Internet. [Consulta: 15-7-2008].
↑ «Estadístiques». Viquipèdia en anglès. [Consulta: 21-6-2008].
↑ Jonathan Sidener. "Everyone's Encyclopedia", The San Diego Union Tribune. Revisat el 15 octubre 2006.
↑ «Wikipedia:Wikipedia is a work in progress». Wikipedia. [Consulta: 3-7-2008].
↑ Algunes versions com l'edició catalana o anglesa contenen material no lliure.
↑ En algunes parts del món, l'accés a la Viquipèdia s'ha (o s'havia) bloquejat.
↑ Mike Miliard (2008-03-01). "Wikipediots: Who Are These Devoted, Even Obsessive Contributors to Wikipedia?", Salt Lake City Weekly. Revisat el 18-12-2008.
↑ Bill Tancer (2007-05-01). "Look Who's Using Wikipedia", Time. Revisat el 1 desembre 2007. "The sheer volume of content [...] is partly responsible for the site's dominance as an online reference. When compared to the top 3,200 educational reference sites in the U.S., Wikipedia is #1, capturing 24.3% of all visits to the category" Cf. Bill Tancer (Global Manager, Hitwise), "Wikipedia, Search and School Homework", Hitwise: An Experian Company (Blog), March 1, 2007, accessed December 18, 2008.
↑ Alex Woodson (2007-07-08). "Wikipedia remains go-to site for online news", Reuters. Revisat el 16 desembre 2007. "Online encyclopedia Wikipedia has added about 20 million unique monthly visitors in the past year, making it the top online news and information destination, according to Nielsen//NetRatings."
↑ «Top 500». Alexa. [Consulta: 4-12-2007].
↑ Larry Sanger, Why Wikipedia Must Jettison Its Anti-Elitism, Kuro5hin, 31 de desembre del 2004.
↑ Danah Boyd. «Academia and Wikipedia» (Web). Many 2 Many: A Group Weblog on Social Software. Corante, 4-1-2005. [Consulta: 2008-12-18]. «[The author, Danah Boyd, describes herself as] an expert on social media[,] ... a doctoral student in the School of Information at the University of California - Berkeley[,] and a fellow at the Harvard University Berkman Center for Internet and Society [at Harvard Law School.]»
↑ Simon Waldman. «Who knows?». Guardian.co.uk, 26-10-2004. [Consulta: 2007-02-11].
↑ Ahrens, Frank. «Death by Wikipedia: The Kenneth Lay Chronicles». The Washington Post, 9-7-2007. [Consulta: 1-11-2006].
↑ Fernanda B. Viégas, Martin Wattenberg, and Kushal Dave (2004). «Studying Cooperation and Conflict between Authors with History Flow Visualizations» (PDF). Proceedings of the ACM Conference on Human Factors in Computing Systems (CHI): 575–582. ISBN 1-58113-702-8. Data de consulta 2007-01-24.
↑ Reid Priedhorsky, Jilin Chen, Shyong (Tony) K. Lam, Katherine Panciera, Loren Terveen, and John Riedl (GroupLens Research, Department of Computer Science and Engineering, University of Minnesota) (2007-11-04). «Creating, Destroying, and Restoring Value in Wikipedia» (PDF). Association for Computing Machinery GROUP '07 conference proceedings. Data de consulta 2007-10-13.
↑ Jonathan Dee (2007-07-01). "All the News That's Fit to Print Out", The New York Times Magazine. Revisat el 1 desembre 2007.
↑ Andrew Lih (16-4-2004). «Wikipedia as Participatory Journalism: Reliable Sources? Metrics for Evaluating Collaborative Media as a News Resource» (PDF). 5th International Symposium on Online Journalism. Data de consulta 13-10-2007.
↑ "Time's Person of the Year: You" (Web), Time, Time, Inc (2006-12-13).
↑ Llista de Viquipèdies
↑ Mark Bergman. «Wikimedia Architecture» (PDF). Wikimedia Foundation Inc.. [Consulta: 27-6-2008].
↑ Todd R. Weiss (9 d'octubre del 2008 (Computerworld)). "Wikipedia simplifies IT infrastructure by moving to one Linux vendor", Computerworld.com. Revisat el 1-11-2008.
↑ «Wikipedia adopts Ubuntu for its server infrastructure». Arstechnica.com. [Consulta: 1-11-2008].
↑ «Wikimedia servers at wikimedia.org». [Consulta: 16-2-2008].
↑ "Monthly request statistics", Wikimedia. Accedit el 31 d'octubre del 2008.

[edita] Vegeu també

[edita] Enllaços externs

Més informació de Wikimedia:
	Commons.
	[{{localurl:Commons:Category:{{{Commonscat}}}\|uselang=ca}} Commons].
	[[wikt:{{{Viccionari}}}\|Viccionari]].
	[[q:{{{Viquidites}}}\|Viquidites]].
	[{{localurl:Wikispecies:{{{Viquiespècies}}}\|uselang=ca}} Viquiespècies].
	[[b:{{{Viquillibres}}}\|Viquillibres]].
	Viquinotícies.
	[[s:{{{Viquitexts}}}\|Viquitexts]].
	[[:en:v:{{{Viquiversitat}}}\|Viquiversitat]].

Projectes de la Fundació Wikimedia
Viquillibres (Wikijunior) · Wikiversity · Wikimedia Commons · Viccionari · Viquinotícies Viquipèdia · Viquidites · Viquitexts · Viquiespècies · Meta-Wiki · Wikimedia Incubator

Edicions de les 25 Viquipèdies amb més articles

Anglès en: - Alemany de: - Francès fr: - Polonès pl: - Japonès ja: - Italià it: - Neerlandès nl: - Portuguès pt: - Castellà es: - Suec sv: - Rus ru: - Xinès zh: - Noruec no: - Finlandès fi: - Català ca: - Romanès ro: - turc tr: - Ucraïnès uk: - Esperanto eo: - Txec cs: - Hongarès hu: - Eslovac sk: - Danès da: - Indonesi id: - hebreu he:

Obtingut de «http://ca.wikipedia.org/wiki/Viquip%C3%A8dia»

Categoria: Viquipèdies

Categories ocultes: Articles destacats en italià | Articles destacats en cebuano